Ievgueni Oneguin (Txaikovski)

Per a l'obra de Puixkin vegeu Eugeni Oneguin.

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Ievgueni Oneguin

Títol original	Евгений Онегин (ru)
Forma musical	òpera
Compositor	Piotr Ilitx Txaikovski
Llibretista	K. Shilovski i Modest Txaikovski
Llengua del terme, de l'obra o del nom	rus
Basat en	poema homònim d'Aleksandr Puixkin (Aleksandr Puixkin )
Creació	1877
Data de publicació	1879
Parts	3
Durada	3 hores
Opus	24
Personatges	Eugeni Oneguin (Евгений Онегин) - (baríton) Vladímir Lenski (Ленский), el seu amic - (tenor) Tatiana (Татьяна)- (soprano) Olga (Ольга) - (contralt) Madame Larina (Ларина), Dama russa, mare de Tatiana i Olga - (mezzosoprano o contralt) Filippievna (Филиппьевна), la seua cuidadora - (mezzosoprano) El príncep Gremin (Князь Гремин) - (baix) Zaretski (Зарецкий) - (baix) Monsieur Triquet (Трике) - (tenor)
Estrena
Estrena	29 de març de 1879
Escenari	Conservatori de Moscou,
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu	4 de gener de 1955 (estrena a Espanya)

Eugeni Oneguin (Евгений Онегин, Ievgueni Oneguin, en rus) és una òpera (escenes líriques) en tres actes amb música de Piotr Ilitx Txaikovski i llibret de K. Shilovski i Modest Txaikovski, germà del compositor, basat en la novel·la homònima en vers d'Aleksandr Puixkin, publicada l'any 1831. Txaikovski es va negar a que l'obra fóra estrenada al Teatre Bolxoi perquè desconfiava que els seus madurs i acomodats cantants pogueren transmetre la frescor i la vitalitat que ell desitjava, de manera que va decidir estrenar-la en una funció al Conservatori de Moscou, a càrrec d'un grup d'estudiants, el 29 de març de 1879. Posteriorment s'estrenaria al Teatre Bolxoi de Moscou.

Les parts més conegudes de l'òpera inclouen l'ària de la carta de Tatiana, la reflexió de Lenski abans del duel i l'ària del príncep Gremin sobre Tatiana. La música també inclou diversos ballets, entre els quals s'ha fet cèlebre la polonesa del tercer acte.

Eugeni Oneguin és el drama de l'amor mal sincronitzat. En un primer moment, Tatiana és rebutjada pel vividor i home de món Oneguin, que fins i tot es permet donar-li lliçons de comportament. Després, avorrit dels plaers mundans, Oneguin s'adona dels seus sentiments i tracta de recuperar a una dona que ara se li presenta esplendorosa, però és massa tard: Tatiana, casada amb un ric militar retirat, el rebutja pels convencionalismes socials.

Eugeni Oneguin és part del repertori operístic, se sol interpretar amb regularitat i n'hi ha diverses gravacions.